Aquest dimecres vespre, la Cafeteria d’Artà va acollir una interessant xerrada del físic, professor de filosofia de la Universitat Carlos III de Madrid i membre de Ecologistas en Acción, Adrián Almazán, amb motiu de la presentació del llibre «Decrecimiento: del qué al cómo. Propuestas para el Estado español” (Icaria, Barcelona, 2023), del qual és autor juntament amb Luis González Reyes, un dels referents teòrics de l’ecologisme social de l’Estat espanyol. L’acte va ser introduït per Julen Adrián i pel també professor de filosofia de la UIB, Joaquín Valdivielso.
La xerrada va girar entorn al concepte de decreixement “que ha entrat dins el debat social i també en els programes polítics, tot i que després els fets van per una altra banda” advertia Valdivielso. “És molt important obrir espais de debat i fer un exercici de concreció d’una idea que està present cada vegada més”, afirmava Almazán. Per això cal anar més enllà del diagnòstic inicial per mirar de concretar en què pensam quan xerram de decreixement i, finalment, proposar estratègies per caminar cap al canvi.
Si parlam de diagnòstic, Adrián Almazán ho té clar: “ens trobam davant una crisi ecològica i social molt profunda que requereix d’una acció urgent i contundent. Aquesta crisi té la seva raó en el capitalisme industrial, que necessita d’una dinàmica de creixement econòmic continu. I per tenir més creixement necessitam fer ús de més energia i de més recursos materials, amb un important impacte ecològic. Una equació infernal que ha significat l’entrada massiva de combustibles fòssils, l’agreujament de les desigualtats, un creixement exponencial de l’ús d’aigua, creixement poblacional…que ens ha abocat a un canvi climàtic, que és exemple del col·lapse de l’estructura actual, amb efectes evidents tant aquí com en altres territoris”. Tot plegat “en un context de recursos excassos, que es tradueix en un reforçament de l’autoritarisme i del bel·licisme. Escenaris molt negatius si no canviam de rumb”.
Davant aquests riscos es necessiten propostes d’acció i aquí entra el concepte de decreixement de consum i de materials. “Un concepte que té una certa connotació negativa perquè s’associa a empobriment, a un escenari no desitjable davant un creixement econòmic que se’ns ha venut sempre com a molt positiu. De fet, existeix el risc que aquest decreixement s’utilitzi per vendre una austeritat no desitjada, que signifiqui més empobriment per als més pobres. Això no és decreixement, no és una reducció sense més. Parlam d’una reorganització social, de viure bé amb menys, de canviar prioritats, de ser capaços de reintroduir les economies humanes a partir dels principis d’igualtat, justícia i autonomia. Es trata d’aconseguir la circularitat real, però no a costa de la desigualtat”.
Adrián Almazán parla de la necessitat d’avançar cap a societats més coherents, que aprofundeixin en valors com la igualtat social,que tenguin major autonomia material i política, menor consum d’energia i materials, així com una menor acumulació de riquesa: “un projecte de societat millor del que tenim”. En el llibre, de fet, els autors estudien com podrien ser aquests canvis en onze sectors econòmics com el transport i el turisme, el sector industrial i l’energètic, així com en l’àmbit de l’alimentació. “L’alimentació és el sector més important a l’hora de reorganitzar l’economia” assenyala Almazán, tenint en compte que “el malbaratament alimentari frega el 50% del que produïm, en un món que passa fam”. L’alternativa, apunta, està en l’agroecologia que ens ha de permetre “relocalitzar la producció, apostar per conreus que no necessitin d’un ús massiu ni de químics ni d’energia, i que posi per davant les necessitats de la població per davant dels beneficis econòmics”.
Propostes que giren entorn a un concepte, decreixement, que serà clau en el futur per capgirar un model de societat que ja mostra símptomes d’esgotament.
