Press "Enter" to skip to content

Aferrament en la infància i addicció

El concepte d’aferrament en la infància el va desenvolupar el psicòleg John Bowlby als anys 50.
Feia referència a que els éssers humans tenim una necessitat innata d’establir llaços afectius amb
figures significatives per garantir la supervivència i el benestar, proporcionen un sentit de seguretat
i suport emocional.
Una col·laboradora seva, Mary Ainsworth, va realitzar estudis que van ajudar a classificar els
patrons d’aferrament i va identificar tipus principals:

  • Aferrament segur: tendència a tenir bones relacions amb els demés, bona autoestima i
    recerca de suport social.
  • Aferrament ansiós-ambivalent: tendència a desconfiar dels estranys, reticències a apropar-
    se als demés i ruptures freqüents.
  • Aferrament evitatiu: falta d’emoció en les relacions romàntiques, incapacitat per compartir
    pensaments i sentiments, problemes en la intimitat.
  • Aferrament desorganitzat: dificultat per formar relacions i afectes significatius, conductes
    contradictòries, relacions inestables i por a l’abandonament.
    El desenvolupament d’una addicció és un procés complex que involucra factors biològics,
    psicològics i socials. Entre els factors de risc comuns es troben l’exposició primerenca a
    substàncies o comportaments addictius, l’estrès, els trastorns mentals… No obstant, cada vegada
    es reconeix més la importància de les experiències d’aferrament en la infància com un factor
    influent.
    L’aferrament en la infància i addicció és relacionen de les següents formes:
  • Regulació emocional deficient: un aferrament segur proporciona una base sòlida per al
    desenvolupament d’habilitats de regulació emocional. Els nens amb aferrament segur
    tendeixen a aprendre a expressar i manejar les seves emocions de manera saludable, la
    qual cosa els ajuda a fer front a l’estrès i la pressió a la vida adulta sense recórrer a
    substàncies.
  • Recerca de substituts emocionals: el consum de substàncies pot proporcionar
    temporalment sensacions de benestar que no es varen experimentar de manera adequada
    durant la infància.
  • Relacions disfuncionals: l’aferrament insegur pot donar peu a tenir dificultats per tenir
    relacions saludables, això pot augmentar la probabilitat de desenvolupar una addicció com
    una forma d’afrontament.
  • Estratègies d’afrontament inadequades: per fer front a situacions d’estrès i que generen
    ansietat.

Projecte Home Balears