La Colònia de Sant Pere és un poble molt airejat, cada hivern rebem ventades fortes que fan enfurismar la mar i ho fan volar tot pels aires. Però aquesta vegada, el vent venia acompanyat de molta d’aigua, i això va fer que el cabal d’alguns torrents creixés enormement i, fins i tot, es van veure imatges tan curioses com la de la font de Sa Jonquera rajant, i en lloc de caure per avall, l’aigua se n’anava per amunt. Les onades i l’escuma de la mar tapaven tot el passeig i entraven als jardins d’algunes cases de primera línia. Després de dos dies intensos de vent i aigua, també caigueren pins, tamarells, parasols, jardineres… es van rompre parets, peces de ciment, i a la vegada, va quedar malmenat el pont de fusta que uneix s’Estanyol amb la platja de Sa Canova. A algunes cases se’ls varen girar teules, o va entrar aigua per les juntes de les portes i finestres per culpa de la gran intensitat amb què bufava la Tramuntana. El més trist de tot fou veure com queia el pi més gran de la Plaça de Sant Pere, un pi que havia estat exposat milers de vegades a les inclemències meteorològiques i que sempre havia aguantat bé. Amb l’ombra que feia! Quina llàstima! Al Casal de Colònies també succeí una situació similar, un dels pins que feia més ombra a l’estiu, va quedar completament en terra. No va poder resistir.
Va ser un cap de setmana ben intens, a les notícies es veia una Mallorca nevada i desastres de tot tipus. Però la mar coloniera va fer suavitzar els termòmetres a la nostra zona i no ens va deixar veure ni un floquet de neu. Haurem d’esperar a veure nevar en una altra ocasió. Això sí, ben segur que encara tornarem viure algun temporal gros d’aquí a l’arribada de l’estiu. Si no, no seria la Colònia.
Fotografies de Juan Amorós, d’Eva Cano i d’Alternativa per Artà.
