Marta Barceló i Femenías (Palma, 1973), és actriu, guionista, trapezista, escriptora i dramaturga mallorquina. Es va formar a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en Art Dramàtic el 1996. Forma part d’una sèrie d’autors-actors que des dels anys noranta del segle passat van contribuir a professionalitzar el teatre d’autor mallorquí.
Ha guanyat moltíssims premis i reconeixements, sobretot en els últims anys. Ella mateixa reconeix viure, en l’actualitat, el seu millor moment com a professional.
Marta Barceló va ser al Teatre d’Artà el passat 8 de gener per presentar la seva obra ‘Zona Inundable’, i va tenir temps de respondre algunes preguntes per a la Revista Bellpuig.
Marta Barceló: “Els personatges i les històries de ‘Zona inundable’ són tots ficticis”
Quan decideixes escriure Zona inundable?
L’octubre de 2018 jo era a Sineu, i el desastre de la torrentada em va arribar per la pantalla. Era com si fos ficció, no pareixa que allò pogués ser a només 30 km de casa. Els dies posteriors vaig seguir les notícies i el desenvolupament dels fets, i tot d’una vaig saber que voldria escriure sobre allò.
Per quin motiu?
Hi havia moltes capes a tractar: històries personals, mitjans de comunicació, ecologia, la situació de Sant Llorenç entre torrents… i també el tema de l’arxiu municipal de Sant Llorenç, el fet que la documentació històrica del poble estàs en perill, em va permetre de relacionar-ho amb el tema de la memòria, de la identitat, de les persones amb alzheimer, però en aquell cas sobretot de la memòria col·lectiva. Vaig anar fent el meu propi arxiu i guardant informació. Al cap de dos anys m’hi vaig posar.
¿Per què Llis i no Sant Llorenç?
Són fets tan delicats i propers que necessitava marcar una distància, poder escriure amb la llibertat de saber que la veritat no em pesàs sobre el paper. Així neix Llis, i així em vaig poder allunyar de la realitat de la desgràcia i escriure tranquil·lament. Però mantenc els pobles del voltant: Manacor, Son Carrió…
Però és una obra de ficció
Absolutament. Basada en uns fets reals i històrics, però és una obra de ficció, i així vull que s’entengui. Els personatges i les seves històries són tots ficticis.
¿Vas fer entrevistes a la gent de Sant Llorenç?
En realitat no. No vaig anar a fer entrevistes a Sant Llorenç, tot i que era la meva idea. Quan va fer un any vaig anar a la presentació del llibre “Sa Torrentada”, i vaig aprofitar aquella presentació per escoltar la gent del poble, per parar l’orella, i vaig veure que la gent estava cansada d’explicar una història i uns fets que ja són a les hemeroteques i a la xarxa. I tanmateix el text és ficció, per tant, vaig decidir no entrar en la vida privada de les persones de Sant Llorenç.
¿Com neix el projecte ‘Zona inundable’?
Aquest projecte ha estat una coproducció entre el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Principal. Va ser possible perquè vaig demanar una beca per escriure el projecte i una de les persones del jurat era Carme Portaceli. Quan va conèixer el projecte va dir que volia coproduir-lo. Llavors el Teatre Principal també hi va donar suport. Va ser fantàstic perquè quasi abans d’escriure ‘Zona inundable’ ja sabia que s’estrenaria al TNC.
¿I com ha anat la gira?
A l’octubre es va estrenar durant prop de cinc setmanes al Teatre Nacional de Catalunya, amb molt bona crítica. A Mallorca hem fet tres representacions, i en principi l’espectacle s’acaba aquí. Ha estat un viatge preciós, estic molt contenta de la feina feta per la directora Marta Gil Polo, els actors i actrius, amb gent d’aquí i d’allà, assessors i tècnics. Crec que la feina que s’ha fet és molt bona.
Fa uns anys ja et vam tenir al Teatre d’Artà amb l’obra ‘Abans que arribi l’alemany’. Enguany al Cicle de Teatre Intim d’Artà tornes, amb ‘Anar a Saturn i tornar’. Estàs en un moment dolç, ¿cert?
Crec que estic vivint el millor moment de la meva carrera, mai com fins ara. S’estan traduint obres meves a altres llengües, amb estrenes a països com Romania. L’estic gaudint molt, perquè sé que tot és molt cíclic. I a més, he de dir que és un molt bon moment pel teatre mallorquí en general, però sobretot un moment esplèndid per la dramatúrgia mallorquina
Enhorabona pels teus èxits.