Aquest passat dimarts 2 de maig a les 18 h i en la Cafeteria Teatre Artà es donà una curada descripció en una conferència sobre el desenvolupament de les tasques arqueològiques realitzades en el Priorat de Bellpuig en aquesta darrera etapa (desembre 22- abril 23). Presentà l’acte la consellera de Cultura, Bel Busquets.
Fent història, direm que allà pels anys 1240-1425 els monjos premonstrateses de les Avellanes romangueren en el monestir dedicant-se a l’oració, treball i control de les terres cedides pel Rei Jaume després de la reconquesta. L’any 1441 permutaren terres amb la família Dameto la qual es va quedar amb el monestir dedicant-ho al conreu i ramaderia, convertint així l’església en una casa de pagesos. Després de més de 500 anys, 1998 la família Truyols i Rovira donà el priorat al Consell de Mallorca que agafà el compromís de la seva recuperació i consolidació. Recordem que el conjunt del monestir consisteix en l’església, unes dependències laterals i una sala polivalent que està en ruïnes i que és un dels conjunts més ben conservats d’arquitectura de repoblament. En el 2000 s’enderrocà l’interior de l’església per recuperar l’edificació del segle XIII. El 2004 es declarà BIC.
Així ho explicà en la seva intervenció el Sr. Cesc Busquets, director i supervisor de les obres, citant com a fonts d’investigació els historiadors locals Mn. Llorenç Lliteres i Mn. Antoni Gili i donant clara exposició del procés de les obres avui dia.
Seguí l’arqueòloga Sabina Calleja que parlà més de les excavacions en si, explicant les troballes en el subsòl del recinte on han aparegut ceràmiques poc cuites de l’època prehistòrica. També sobre les distintes construccions que s’han fet al llarg dels més de 500 anys després de l’anada dels monjos i que al mateix temps compliquen la determinació de l’ús de les edificacions.
Esther Medina, arqueòloga, es va dedicar més a l’antropologia referint-se a les 41 unitats funeràries trobades de les quals només n’han excavades 22. S’han trobat que molts d’aquests enterraments estaven dividits per murs edificats a sobre. Sobretot els que es troben a la zona est de la clastra. S’han trobat homes, dones i inclús nins malgrat que encara no en poden determinar la data d’exhumació, ja que estan en estudi forense. El que sí que sembla és que no hi ha monjos enterrats, almenys en les 22 unitats funeràries excavades.
Tancà la xerrada Agustí Gamarra, arqueòleg dedicat més a la conservació i restauració. Ens digué que les dependències són difícils de catalogar per les múltiples reformes que s’hi han fet. Ell ha estudiat els materials i ha comprovat que per mor de la pedra calcària que hi ha al voltant el morter té més calç que arena, i això fa que sigui un morter més compacte i dur. També, per la inclinació de la clastra en direcció nord, s’inunda molt fàcilment aquesta part quan plou afectant les pedres que formen els murs de l’anomenada sala capitular. Per acabar la seva intervenció, explicà el pla d’actuació en aquests moments: 1- Facilitar el drenatge natural de la roca a les zones de retenció d’aigües pluvials. 2- L’església no té problemes gràcies a la coberta i a l’evacuació d’aigües pluvials. 3- Protecció de crestes debilitats de murs. Entre altres.
Es donà per acabada la conferència amb precs i preguntes del nombrós públic assistent quan eren les 20:15 h.