El Pare Víctor Codina SJ ens va deixar en data de 22.05.2023 i en un dels seus escrits parla de les diferents maneres de celebrar avui les festes de Nadal*:
1. El Nadal del consum de la ideologia de mercat.
2. El Nadal tradicional, una tradició familiar d’origen cristià que ara forma part de la nostra cultura.
3. El Nadal de qui viu la festa de forma solidària i humanista.
4. El Nadal del creient que celebra totes les nostres tradicions, referma els vincles familiars i solidaris, ajuda els pobres i lluita per un món millor, i gaudeix d’un fonament últim i joiós que li canvia la vida: ha tingut l’experiència del Misteri amagat en el nen de Betlem, ha escoltat, com els pastors, que ha nascut el Salvador, s’ha sentit atret per la bondat i misericòrdia que es revela al Nadal.
No importa ésser sociòlegs, basta estar un poc atents als mitjans de comunicació i a l’ambient que es respira als carrers, truis municipals (il·luminació, arbres de Nadal, programes de Festes) o a les ofertes gastronòmiques i productes de mercat considerats apropiats per aquestes festes, per adonar-nos que la celebració que més predomina en la societat en què ens movem es el «Nadal del consum i de la ideologia de mercat».
No hem d’excloure, sobretot en els nostres pobles, la celebració tradicional: trobades familiars, amb la típica gastronomia, sopa farcida, cava, torrons; Betlem amb pastors, algun cant de Nadal, assistència a Matines; celebració dels Reis amb carrosses carregades de regals, en especial, per a les nines i nins més rics, unes Festes que podríem anomenar cristià-culturals semblants a altres com Pasqua o festes patronals, fires o celebracions interculturals.
La celebració del Nadal solidari i humanista no es freqüent, però sí que, en certs sectors benestants i no tant benestants, també, es dóna: ajuda a Càritas, oferta d’aliments a la sortida de tendes i supermercats, col·laboració en menjadors per a persones necessitades i immigrants acabats d’arribar a l’illa o al municipi.
El Nadal del creient que celebra totes les nostres tradicions, referma els vincles familiars i solidaris, ajuda els pobres, lluita per un món millor i gaudeix d’un fonament últim i joiós que li canvia la vida: ha tingut l’experiència del Misteri amagat en el nen de Betlem, ha escoltat, com els pastors, que ha nascut el Salvador, s’ha sentit atret per la bondat i misericòrdia que es revela al Nadal i que podríem anomenar, com va escriure el bisbe claretià Pere Casaldàliga i Pla, sagrament del silenci, perquè integra totes les tradicions cristianes i humanistes dels nostres pobles amb l’obertura a tots els grans problemes que avui afecten a gran part dels ciutadans del nostre planeta, casa comú de tots, és molt menys freqüent. Ens referim al Nadal del silenci, el que ens deixa sentir, sense disjunció, el “fum, fum i les dotze van tocant” i els problemes més greus i esgarrifadors del món actual: les víctimes de les guerres, totes injustes, no hi ha guerres justes, (Rússia – Ucraïna; Israel – Palestina), els crits dels qui, cercant refugi en les nostres illes, moren al cementeri del nostre mar; la solitud de molts de malats, que, per un o altre motiu, es trobaran mancats d’amics i familiars en els hospitals.
El Jesús que neix en el silenci de l’establia de Nadal ens convida a una conversió personal que ens col·loca del costat dels que sempre Ell va estar: cura malalts, perdona sense límits, no difama ni insulta, alimenta les multituds, lliura la seva vida fins a la mort pel poble.
En el silenci de la nit de Nadal o en qualsevol moment d’aquestes festes, si posam atenció, podrem escoltar el missatge dels àngels convidant a la PAU i a sentir el batec de la terra que ens crida a ser més respectuosos amb aquest món meravellós que tenim a l’abast i a compartir-lo molt més justament.
Bones Festes
Joan Caldentey
- *L’article sencer es pot trobar a Google, Víctor Codina, Quatre Nadals.
- Fotografia de Tomeu Caldentey, de l’arbre de Nadal de la Colònia de Sant Pere.